Sembla que negar l´evidència s´hagi convertit avui en dia en un esport nacional. Veiem-ne alguns exemples.
-Malgrat que aquest estiu s´han batut tots els records de temperatura, que l´aigua del mar està més calenta que mai, i que les tempestes dels darrers dies son pròpies d´un país tropical, hi continua havent massa gent que nega l´evidència del canvi climàtic
-El govern espanyol nega l´ evidència de que 80.000 persones no poden envair Ceuta sense alguna participació activa o passiva del govern del Marroc
-La Sra Diaz Ayuso nega l´ evidència de que alguna cosa a va a tenir a veure en la compra del famós àtic del carrer Martínez Campos , donat que fins i tot el va visitar.
-Els successius governs espanyols de la democràcia, han negat sistemàticament l´ evidència de que Catalunya pateix una espoliació fiscal desorbitada, de l`ordre del 8% del seu PIB en els últims anys.
– El Tribunal Suprem ha negat repetidament l´ evidència de que la llei d´amnistia era plenament aplicable als polítics independentistes condemnats donat que la única malversació no amnistiable era la que implicava un enriquiment personal, inexistent en el seu cas.
-L´Ajuntament de Barcelona nega l´ evidència de que 300 obres publiques al mateix temps pertorben greument la vida ciutadana, en especial la mobilitat i a tall de disculpa argumenta que durant massa temps no s´havia fet res.
-L´independentisme nega l´ evidència de que mentre Catalunya segueixi tenint un pes important en el conjunt de l`Estat espanyol no hi haurà mai un acord polític que porti a la independència.
-Els moviments queer neguen l´ evidència de que en la immensa majoria dels casos, el gènere està determinat pel sexe i pretenen que ens empassem la camama que es de lliure elecció.
– La pedagogia actual nega l´ evidència de que l`esforç, la disciplina i el respecte son la base de la educació, i així ens va.
– La modernitat nega l´ evidència de que la veritat existeix i la substitueix per la postveritat que ve a ser algo així com la veritat que a mi m´ interessa.
-Actuar sobre el efectes ( els preus ) i no sobre les causes ( déficit d´ oferta) com s´està fent amb les polítiques d´habitatge, es negar l´evidència de que per aquest camí no es resol res, doncs la sol lució requereix, a més de voluntat política, temps, molts diners, més disponibilitat de sol, agilitat administrativa i col. laboració público privada, entre altres coses.
.