El President Pujol, processat

Jordi Pujol  el polític més important que ha tingut Catalunya des de l`adveniment de la democràcia , President de la Generalitat de 1980 a 2003,  ha estat processat per la justícia espanyola. Malgrat els seus 95 anys i el grau de deteriorament  físic i mental certificat pels els metges,  haurà de respondre dels càrrecs d`organització criminal i blanqueig de capitals amb la seva capacitat per defensar-se molt disminuïda.

Mentiria si digués que la notícia m´ha sorprès. Catalunya no es Espanya sinó que es de Espanya i  sempre que hi ha oportunitat, sigui la que sigui, convé que això es noti, encara que sigui 13 anys després dels fets. Malgrat que el President , portat pel seu realisme polític no havia donat mai un suport explícit al independentisme mentre ho va ser-ho, la necessitat del govern espanyol de debilitar per terra mar i aire el corrent independentista el va portar a furgar en els diners de la família fins a descobrir per medis manifestament il·legals la fortuna que ocultaven a Andorra.

Tots els que hem conegut al President sabem que els diners l´importaven un rave. Malauradament aquest no era el cas d´alguns dels seus fills ni tampoc de la seva esposa, però no oblidem que les responsabilitats penals son estrictament personals. Jo no tinc cap mena de informació específica sobre el particular, però com que personalment estic convençut de que el President no era un polític corrupte, m´inclino a creure que l´explicació de la deixa de l´ avi Florenci, com a origen de la fortuna familiar, es certa.  El que desprès aquesta deixa s´engreixés  amb comissions pagades per empreses beneficiaries d´adjudicacions s´haurà de demostrar al llarg del judici. Si aquestes adjudicacions efectivament s´han produït m´inclino a pensar que el principal beneficiari  segurament va ser el seu partit, perquè no sé de cap partit a Espanya que havent tingut poder no s´hagi finançat  il·legalment.

Tothom s´equivoca en aquesta vida i probablement el President se li pot retreure no haver prestat més atenció als tripijocs de la seva família. I també no haver trobat la forma de regularitzar els seus diners a l´estranger.  Però crec que a l`hora de fer balanç ningú podrà ignorar la tasca gegantina de reconstrucció i vertebració del  país que va portar a terme durant els 23 anys de la seva Presidència, al meu criteri amb moltes més llums que ombres. En aquest sentit estic completament d´acord amb l´ article que he llegit a La Vanguardia del professor Mas Colell, quan diu que pot estar ben segur de que la Història li farà justícia.