Louis Armstrong. ( 1a etapa, 1925-1947)
El gran Louis Armstrong, probablement el músic més important de la história del jazz va neixer a començaments del segle passat a New Orleans i va començar a tocar la corbeta, que deprès canviaria per la trompeta, molt jovenet pels carrers de la seva ciutat natal. . A l´inici de la decada dels anys 20, com tants altres músics va emigrar a Chicago i va iniciar la seva trajectoria professional com a segon trompeta a l´orquestra d´un altre exiliat de New Orleans , Joe “King” Oliver
Cap al 1925, Louis Armstrong va deixar l`orquestra de King Oliver i després d’una breu estada a la de Fletcher Henderson va formar el seu propi conjunt, el Hot Five, al que poc desprès hi va afegir dos músics més i va convertir en el Hot Seven.
En la creació d´aquests conjunts va tenir un paper destacat Lil Hardin, una pianista negra de bona familia que havia rebut una magnifica formació musical i que en aquells temps s´havi convertit en l`esposa de Louis. Els altres components del conjunt eren el baixista Johnny St Cyr, el clarinetista Jonny dodds i el tombonista Kid Ory als que posteriorment es van afegir Baby Dodds a la bateria i Pete Brigs a la tuba.
Les gravacions d`aquests dos grups, especialment durant els anys 1925-1934, son antològiques i han aconseguit la immortalitat en el regne del jazz. Podeu escoltar-les totes, les trobareu senceres a You Tube. Us en poso una mostra a sota de les corresponents al anys 1925-28.
En elles, Armstrong desplega a més d`un absolut domini de la trompeta, la seva única i personal forma de cantar, utilitzant el “scat”, que consisteix en substituir les paraules per síl·labes sense significat que segueixen la melodia.
La influència d`aquestes gravacions sobre els músics coetanis i posteriors, especialment sobre els trompetistes, així com l’acollida del públic, li van valdre a Armstrong ser considerat el rei del jazz.
Posteriorment, va seguir sent un gran intèrpret, (va tocar fins que va morir el 1971) i com acostuma a passar amb els artistes consagrats, la seva popularitat va créixer exponencialment, però potser sense mostrar la creativitat dels anys inicials. No obstant, el 1947 va formar els “ All Stars” probablement el conjunt de jazz més conegut de la història, amb el qual va actuar per tot el món i va tornar a oferir interpretacions formidables. Però d’això en parlarem més endavant
Escolteu, també si us plau el Armstrong d´aquesta primera època, tocant “Stardust “ (1931) “Lazyriver” (1931) “Some sweet days“ (1933) ,
Finalment escolteu si us plau “West End Blues “ (1928) considerat per la crítica com una de les gravacions més importants de la època perqué va consagrar definitivament el paper dels solos instrumentals en la música de jazz ,per contrast amb les interpretacions del conjunt orquestral que eren les predominants fins llavors. Aquest disc compta amb la participació de Earl Hines, un dels pianistas més destacats d´aquells anys. Cap aficional al jazz pot deixar d´escoltar aquesta autèntic masterpiece.
Magnífica selecció Josep, gràcies. I imagino el treball que has hagut de fer per trobar tot això a Youtube i en especial els actuals intèrprets d’aquest jazz clàssic, per exemple la jove i magnifica clarinetista japonesa Makiko, totalment desconeguda per mi. Em quedo a l’espera del següent lliurament…………
Gràcies a tu Carles. Celebro que t`agradi tant com a mi la Tamura Makiko. Si algun dia torno a anar al Japó, no penso perdrem les seves actuacions als pubs de Tokio. Si t`animes hi anem plegats…